dijous, 28 de maig de 2009

27-05 Veterinaris a Coma-ruga

A vegades és bo fer un pas enrere, et permet fer-ne després dos endavant...

L’altre dia amb els més menuts dels Secallets vaig descobrir com m’havia d’apropar-m’hi. I és que la contada, tot i anar bé, no va sortir com jo esperava i havia detectat un parell d’errors d’enfocament dels contes només començar. Vaig creure que l’experiència positiva que tenia d’haver explicat contes amb nens de p-4 i p-5, barrejats amb més grans em serviria per als de p-3, p-4 i p-5 de l’escola. Però em vaig equivocar.

Així que de seguida vaig haver de reduir molt la participació perquè tots teníeu ganes de dir la vostra. Queda clar que 60 veus poden més que una i jo no donava a l’abast a tantes peticions. Això em va permetre seguir però la dinàmica ja estava marcada, crec que hi va haver massa interrupcions. Un altre cop deixaré ben poquet que participeu per dir la vostra, i us presentaré un conte amb força ganxo i ben visual perquè hi quedeu ben encuriosits. I penso fer-ho fins a una hora, que sé que si us arriba el conte podeu aguantar sense grans problemes.

Amb tot, m’ho vaig passar molt bé amb l’Alba, que feia de caragolet i veient com alguns de vosaltres féieu mímica mentre explicàveu els motius pels quals al caragolet li feia mal de panxa.

Espero que us surti força bé els colors de l’Amadeu, el camaleó.

Jaume

4 comentaris:

Biblioteca CEIP Els secallets ha dit...

Hola!
Ens ho vam passar molt bé i hem pintat ja el camaleó i n'han sortit de molt bonics i acolorits.
Realment no és fàcil mantenir l'atenció dels més petitons, i el dia a dia sempre ens fa aprendre coses.
Molt agraït en nom de tots els nens i nenes d'eduació infantil.
Josep, responsable de la biblioteca

Jaume Viladric ha dit...

Jo també t'estic agraït, pel teu comentari i per l'oportunitat de compartir unes històries amb els vostres nens.
Malgrat que era força difícil superar la Jordina, m'ho vaig passar molt bé, i (amb els canvis corresponents per millorar, ja vaig parlar amb ella una estoneta) repetiria sense pensar-m'ho dos cops.
Una abraçada, Josep.

Jaume

Janet ha dit...

Et felicito, Jaume, per fer aquestes reflexions en públic.

Les coses no sempre surten com les hem projectat, però això no vol dir que no hagin estat exitoses.

Una abraçada,

Janet

Jaume Viladric ha dit...

Caram Janet,
Ja tenia ganes de sentir-te, que fa temps que no sé res de tu. Ja ho veus, miro d'anar aprenent de tot el que se'm posa al davant. I tu? ja has fet la contada del Vendrell?

Jaume