dissabte, 6 de febrer de 2010

05-01 LLegendes de Menorca a Sabadell

Quan les llegendes fan venir ganes de descobrir la realitat

Sempre és grat veure com en gaudiu, de les llegendes menorquines. No només pels que vau venir a dir-m'ho havent acabat sinó per les cares que fèieu mentre les vèieu i les escoltàveu. I és que cada cop que les explico més i més m'hi identifico, i més i més hi disfruto. Podria arribar a explicar-les a una sola persona, que crec que en gaudiria igual.
Bé, potser no. Perquè amb vosaltres em vaig sentir molt i molt bé. Com a casa. Com quan vaig parlar amb alguns de vosaltres abans de començar i també al final. Em fa molta gràcia i m'agrada que em comenteu si heu anat a Menorca, si heu vist els llocs o si no hi heu anat mai, però la contada us n'ha fet venir ganes, com va fer l'Ester.
Sí, és que les llegendes de Menorca són una mica això, són un reclam turístic però de qualitat. Perquè si hi aneu a descobrir l'illa, pugueu passejar pels llocs de les llegendes, anar a Es Cau d'Es Castell i saludar en Gabriel, veure la casa de Francesc d'Albranca i pujar a Santa Àgueda. O simplement passejar pels pobles, que cadascun té el seu encant. Com tota l'illa.
I sobretot, si hi aneu, parleu sempre en català i podreu gaudir d'aquest accent i d'aquesta entonació que gasten els illencs. Tot un luxe escoltar-los.

Jaume

diumenge, 24 de gener de 2010

22-01 Contes d'aigua a l'Arboç

Contes amb aigua a la terra del vi

Em va fer molta gràcia poder-vos explicar els contes de l’aigua del Vallès amb aigua. I és que mai havia mullat tant a la gent com amb vosaltres. M’hi vaig atrevir perquè veia que no us molestava, vaja, que en el fons us agradava, i com que la mainada reien... Va ser divertit sentir-vos respondre que sí quan vaig preguntar si havíeu menjat bacallà i així esquitxar-vos amb aigua.


Recordo la careta que va posar un nen que el vaig mullar i no va saber com. Es pensava que havia caigut del sostre, i es va moure tot confós. Gràcies mare per acollir-lo. Em va agradar molt com escoltàveu els contes i responíeu a les preguntes, sobretot els del davant i els asseguts a terra en fila. Amb la vostra atenció és un plaer explicar contes.

Ara, si mai oblideu que un dia vau sentir un contacontes que us mullava amb aigua, voldria que recordéssiu que quan us feu una casa, hi construïu també una cisterna per recollir l’aigua de la pluja. El nostre planeta aigua ens tornarà el gest.

Una abraçada ben remullada,

Jaume