dimarts, 28 d’octubre de 2008

25-10 Cordada de contes a Migjorn, Menorca

Es vells són savis, ets al·lots són aprenents, ets atres què som?

Avui a la contada m’he endut una grata sorpresa quan el jove de la meva dreta m’ha comentat que Sa pedra de sa paciència la sentia per segona vegada en un mateix dia. Abans li havia explicat la seva àvia!!!! I jo, al final parlant de cordada generacional per tal d’activar-la i que es tanqui la roda de la comunicació. Penseu que totes aquestes llegendes tenen molts i molts anys i ens han arribat fins avui per via oral (fa molt poc que els folkloristes es van dedicar a recollir i escriure). Ja us podeu anar fent a la idea de com m’ha fet de feliç, aquest comentari.
Saps què? Com que estic segur que li comentaràs això que ha passat, crec que a la teva àvia li farà gràcia, explica-li que un boig de Catalunya s’ha dedicat a recollir llegendes de Menorca però que no les escriu sinó que les explica com vostè, àvia. I ja em diràs què et diu. Digues-li també que hi ha el projecte de fer una sessió només amb llegendes de Menorca, acompanyades de projeccions fotogràfiques dels llocs on passen. I per descomptat, hi estarà convidada en un lloc d’honor.
Suposo que us haurà agradat escoltar històries dels llocs de Catalunya que heu anat: Montserrat, la senyora gran del fons, i els Pirineus (des de Sant Maurici a Cap de Creus!, això no ho he fet jo!!!!), el matrimoni que al final m’ha comentat el seu viatge. Espero que hàgiu passat una bona vetllada i què hàgiu pogut posar imatges del viatge a les llegendes que avui escoltàveu.
També he disfrutat veient les diferents cares que posàveu: quieta però progressivament atenta la noia del davant; comunicadors amb gestos i comentaris el senyor de la camisa de vermell, i les dos senyores del costat. Orelles parades i sense badar, la Marga des del davant i en Ramon des del darrere, que a més feia fotos. I el senyor que ha arribat tard, anava tancant els ulls i tombant el cap segons la trama.
Quan dijous vaig acabar la mateixa contada a Es Castell, vaig tenir la certesa que la cordada no es trencava, érem pocs però molt motivats. Ara a Migjorn també la tinc. Dediqueu-hi cinc, deu minuts, (i si us engresqueu més i tot) a explicar-osi les llegendes als vostres fiis o al·lots, i com l’avi de Sa pedra de sa paciència, ell també ho farà amb els seus, quan li toqui.

Des d’aquí vull agrair públicament l’esforç que representa per la Marga que jo hagi pogut venir a Migjorn a portar-vos aquestes llegendes. Tinc clar que sense la seva empenta i implicació no hauria estat possible. Marga, gràcies, i a tu també, Ramon.

Gràcies a tothom,

Jaume