dilluns, 13 d’octubre del 2008

10/11/12-10 Animaladda a Barcelona

Un gran èxit per als millors amics de l'home: els gossos i els gats!

Al llarg de tres dies sencers l'annex del Palau Sant Jordi -on es va celebrar la IV Fira de l'animal abandonat, l'Animaladda- es va omplir de gossos i gats, i de famílies. Durant molts moments vaig tenir la sensació que l'home havia aconseguit civilitzar i millorar la relació amb els animals. Veure durant tot el dissabte i tot el diumenge rius de gent omplint els passadissos, els estands, tocant tots els gossos i gats que hi havia per tocar, agafant-los... en definitiva estimant-se'ls em va tranquil·litzar amb mi mateix.
La millor notícia per a mi no seria els milers de persones que van visitar el saló sinó les prop de 200 adopcions que es van registrar. Crec que n'hi hauria per estar molt satisfet si no fos pels amics que no van tenir la sort de ser a la fira i que encara esperen una família en els refugis i protectores. Amb tot, aplaudeixo tots els qui han fet possible (des de l'organització, ADDA, fins als voluntaris i els treballadors) oferir-los una altra oportunitat . Hi ha, però, una notícia més bona que la de les adopcions fetes a la fira: m'agradaria que un dia, un diari publiqués la notícia que de totes les adopcions que s'hi han fet, cap d'elles hagués fallat, que cap d'elles era una adopció impulsiva, fruit d'aquell caliu que desprenen els ulls dels gossos i gats i que toca la fibra humana, i que s'hi accedeix perquè el nostre fill ens demana repetidament i com embruixat un animal.
L'Ester i jo, des del taller educatiu infantil i a través de diverses activitats (fer-se una xapa, una careta, un puzzle gegant, escoltar faules d'animals o contes de gossos i de gats, maquillar-se i pintar, i escriure un missatge d'esperança) plantàvem amb tota la nostra ànima una llavoreta que posàvem amb la major delicadesa possible en el cor dels més de 200 nens que hi van passar, amb el desig que algun dia, la llavoreta germini i es tradueixi en bons hàbits, en un respecte i una gran estima pels nostres millors amics. En molts d'ells, la llavoreta va començar a arrelar, i si no, llegiu:
Jaume