dimecres, 22 d’octubre de 2008

22-10 Beneits a Sant Lluís, Menorca

Quan vosaltres també sou els qui narreu

Les rondalles dels beneits comencen a funcionar soles. Sí, sí ja heu llegit bé. A Sant Lluís, amb tots ets al·lots i al·lotes i ses mares he vist clar que cada cop hi participeu més, aquí a Menorca, que hi col·laboreu en la narració i que jo us deixo fer. No sé on acabarà tot això però m'agrada com surt perquè veig que us ho passeu bé, i les mares ho corroboren. Beneits de Sant Lluís, estic sorprès del que heu arribat a fer, algunes de vosaltres us hi heu lluït molt i força pics.

M'ha encantat veure com el pare Tantarantan (a veure qui ho pot repetir!) xerrava amb en Cigronet, que li prohibia prendre cireres. Clàudia t'has lluït molts cops, supòs que ta mare deu estar molt orgullosa d'una nina tan polida com tu. I quan tu i la Gisela (crec) heu sentenciat sense cap dubte que el vostre personatge era un beneit i un murri. He vist que has gaudit molt i tinc la impressió que tu ho saps, que n'ets conscient, oi? Ja has pintat els ulls a en Cigronet? Recorda que pot tenir por i que l'has de tenir en una capseta.

Ha estat molt gratificant per a mi, veure com més de la meitat de vosaltres us preparàveu mig drets per ajudar a fer caca al gegant. I com rèieu!! I també com mimàveu la cantarella d'En Gra de Mill que deia allò del rei i la reina que es casaran. I tantes coses... que les vull resumir en una, que algunes mares no ho podíeu veure perquè teníeu la mainada d'esquena. Quan veig les cares -amb aquells ulls que ho estan absorvint tot- dels vostres fiis, em sento molt afortunat de veure-ho.

Sabeu, avui he après algunes paraules menorquines: rompre enlloc de trencar; cercar enlloc de buscar, que les afegiré a les que ja tinc: pic, al·lot i al·lota, nin i nina i una que m'acabo d'adonar que no la dic i ho faré a la propera ocasió a Migjorn i Es Mercadal, dir "jo m'adon" enlloc de "jo m'adono".

Beneits de Sant Lluís, pintau bé la llufa, ben divertida, i a fer bromes de per riure. No per enfadar-se.

Una besada molt múrria des de Valldoreix (he, he, he, mare),

Jaume