Buscava beneits per Sant Andreu, i no en vaig trobar ni un. Això sí, em van tornar a enganxar la llufa a l'esquena. I sort en vaig tenir de la nena que va fer de pare Tantarantan, que va endevinar qui me l'havia enganxada.
Em va fer molta gràcia que el nen que va fer de 
riera fes també de gra de mill, de guineu, de rata i gairebé de rei (veus allò de fer de rei amb la mà, trobo que va quedar divertit, oi?). Ja veuràs que si segueixes així, en quatre dies seràs un actoràs de primera. El Pablo també va participar-hi i em va agradar molt que ho fessis des del teu lloc, però també has d'escoltar en silenci perquè els altres nens puguin sentir bé el conte. Gràcies mama del Pablo, per venir al seu costat, t'ho agraeixo molt.
riera fes també de gra de mill, de guineu, de rata i gairebé de rei (veus allò de fer de rei amb la mà, trobo que va quedar divertit, oi?). Ja veuràs que si segueixes així, en quatre dies seràs un actoràs de primera. El Pablo també va participar-hi i em va agradar molt que ho fessis des del teu lloc, però també has d'escoltar en silenci perquè els altres nens puguin sentir bé el conte. Gràcies mama del Pablo, per venir al seu costat, t'ho agraeixo molt. Em va agradar moltíssim, veure com rèieu amb les caminadetes que feia en Cigronet o en Gra de Mill pel terra, i també com imitàveu els moviments de la cançoneta del rei: "...amb mi la reina es casarà". Són moments molt bonics, veure com teniu la rialla a la cara i uns ulls atents a tots els moviments. Fins i tot, els més petits, com la Joana, que es va estirar una estona per descansar (foto) no va perdre detall. 
Espero que hàgiu pintat ben bonica la llufa i tots aquells que us vau endur un cigronet i que li hàgiu pintat un ulls, un nas i una boca, espero també que l'hàgiu posat en una capsa, és tan petit que de seguida agafa fred. Això sí, no té por de res i li encanta passejar i veure món.
Ah! se m'oblidava, quan enganxeu la llufa a l'esquena d'algú ho heu de fer de manera que ell també s'ho passi bé, que les bromes són per riure (qui les fa, qui les mira, i també qui les rep) que si no ja no són bromes. I els qui no ho hàgiu provat, digueu-los als pares que us facin una bona llesca de pa amb oli i sucre, n'hi ha per llepar-se els dits!!! I us la mengeu al costat d'en Cigronet, que segur que us en demanarà.
Un petó, beneits de Llavaneres, un petó ben gran.
Met
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada