Gràcies per haver vingut avui també –he vist que alguns de vosaltres no és la primera vegada que aneu a l’àmbit cultural, els vostres fills sabien perfectament què havien de fer amb les cadiretes- i haver participat cridant i gesticulant.
Vull agrair a la riera, abans de res, la teva participació a l’escenari i des del teu lloc responent a tots els enigmes (t’agraden els contes, oi?) m’alegro molt que hàgim compartit les rondalles d’avui. Ah, una curiositat: que ja te’l sabies, el conte del cigronet?
Gràcies rateta (escombres l’escaleta?) per haver rosegat d’aquella manera tan divertida el sac, mare, feia goig veure com movia les dentetes. I tu, rei, que has fet molt bones cares sobre el teu personatge. I la guineu, que una mica més i em poses en un compromís: què m’hauria d’haver inventat jo aleshores per canviar el conte i enlloc de ser tu qui anaves a la panxa del gra de mill, ser ell que anava a la teva!!!!! Sort que t’ha guanyat pels pèls!
I avui he tingut un cigronet molt i molt espavilat i murri, que se’ls sabia gairebé tots, els rodolins (i n’hi havia de difícils) i un pare Tantarantan que ho ha fet francament molt i molt bé: caminar i no sentir allò de la caca gran, passejar i buscar en cigronet, fer la caca, caure de la pila ben empilada... A tu t’agrada el teatre, oi? Mare, si de més gran la nena demana per fer teatre, jo m’ho rumiaria. Felicitats, en deus estar orgullosa, d’ella. Ep, i si un dia necessito una actriu per als contes, mare, et trucaré i demanaré per la teva filla. Ho apunto!
Sabeu? En gra de mill, que semblava que no hi fos, en acabar sa mare m’ha explicat que ho captava tot i que li ha agradat molt el conte. Tant, que ha vingut a fer-me un regal: m’ha fet un petó, i això beneitons de la casa, és el millor regal que podeu fer als altres beneitons grans.
Pare, mares, un consell: vigileu que mai un guàrdia us piqui a l’esquena, ja veieu què passa.
Un petoMet a tots,
Met