Estimats beneits grans,
Ha estat un delit veure-us riure, escoltar amb atenció i participar en el conte. Us hi estic molt agraït, i estic segur que això és bo per als vostres fills haver-ho vist. No puc deixar de donar les gràcies al Carles, que ha fet les fotos, amb la meva càmera (dolentíssima, de debò ho dic; els reis me n’havien de dur una de més bona, però com que no m’he portat prou bé...) i se n’ha sortit molt bé.
Us hauríeu d’haver vist quina fila féieu fent de corona amb les mans i cantant allò de “amb mi es casarà”, estàveu molt divertits, tot un goig. I la gran revelació: la mare del pare Tantarantan m’ha ajudat a fer-li fer caca i s’ha posat... ben posada. Mare, no ho oblidaré mai, un petó, si mai busco algú que no tingui vergonya, t’escriuré, múrria! Des de la primera fila, que hi havia un papa i una mama amb la seva filla, que m'era difícil saber qui dels tres estava més atent! I des del final, hi havia dues persones que no sé on classificar-es. No sé si són dos grans amb cor de nen o dos nens amb cos de gran. S’ho han passat, més bé que jo (bufa, l’he dita grossa, ara). No, no, no, de debò. Vosaltres no els véieu però han participat
moltíssim. Imma tinc grabat a la nineta el teu somriure. Gràcies a tots per acabar els refranys, o per cantar, per gesticular, per... no sé, pel que m’heu ofert amb el vostre somriure tots plegats.
Seguiu així.
Recordeu que si voleu una foto del vostre fill només m'heu de fer saber de quin personatge es tracta i us les enviaré per correu electrònic amb molt de gust. No les puc penjat totes, però el Carles n'ha fet de tots els vostres fills.
Gràcies pares i mares!
Ha estat un delit veure-us riure, escoltar amb atenció i participar en el conte. Us hi estic molt agraït, i estic segur que això és bo per als vostres fills haver-ho vist. No puc deixar de donar les gràcies al Carles, que ha fet les fotos, amb la meva càmera (dolentíssima, de debò ho dic; els reis me n’havien de dur una de més bona, però com que no m’he portat prou bé...) i se n’ha sortit molt bé.
Us hauríeu d’haver vist quina fila féieu fent de corona amb les mans i cantant allò de “amb mi es casarà”, estàveu molt divertits, tot un goig. I la gran revelació: la mare del pare Tantarantan m’ha ajudat a fer-li fer caca i s’ha posat... ben posada. Mare, no ho oblidaré mai, un petó, si mai busco algú que no tingui vergonya, t’escriuré, múrria! Des de la primera fila, que hi havia un papa i una mama amb la seva filla, que m'era difícil saber qui dels tres estava més atent! I des del final, hi havia dues persones que no sé on classificar-es. No sé si són dos grans amb cor de nen o dos nens amb cos de gran. S’ho han passat, més bé que jo (bufa, l’he dita grossa, ara). No, no, no, de debò. Vosaltres no els véieu però han participat
moltíssim. Imma tinc grabat a la nineta el teu somriure. Gràcies a tots per acabar els refranys, o per cantar, per gesticular, per... no sé, pel que m’heu ofert amb el vostre somriure tots plegats.Seguiu així.
Recordeu que si voleu una foto del vostre fill només m'heu de fer saber de quin personatge es tracta i us les enviaré per correu electrònic amb molt de gust. No les puc penjat totes, però el Carles n'ha fet de tots els vostres fills.
Gràcies pares i mares!
Un petoMet.
Per publicar el vostre comentari heu de clicar "comentaris" de sota, escriure el text i enviar-lo. Us hi estaré molt agraït. També ho podeu fer pel web.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada