divendres, 30 d’octubre del 2009

30/10 Riure's del mort a Mira-sol

La gent gran sempre té la paraula

Explicar contes als grans sempre és un repte. Difícil, engrescador i quan surt bé, agraïdíssim. Ho dic pels quatre comentaris que m’han arribat havent acabat, fora de la sala. Perquè la foscor no m’ha permès veure correctament quines reaccions teníeu. Tot i que he vist algun somriure, i d’això es tracta. Poder parlar de la mort sense por ni sentir-se malament.

Espero que aquest cop també, hagi pogut fer-vos volar pel món a través de la paraula -tal com va apuntar en Josep Maria- perquè les vostres cames no ho poden fer. Que us hàgiu sentit identificats en les descripcions dels costums dels nostres avis i que hàgiu gaudit dels panellets, recordeu? Aquests pans votius, símbol de la comunió entre vius i morts.

Gràcies a vosaltres per haver vingut i a l’Íria per haver-me ofert una altra ocasió per explicar-vos a través de llegendes i contes d’on venim.

Bona castanyada,

Jaume

23-25/10 Saló Animaladda 09

El taller creix, i la Fira també

Un any més, l’Ester i jo hem anat a sembrar la llavoreta de l’estimació pels animals en el cor de la mainada que ha vingut a l’Animaladda. En el taller hi han passat nens de 4 fins a 12 anys. Hi han pogut fer activitats adaptades a la seva edat i preferències: des de la més lúdica, fer-se una careta o un anell fins a la més elaborada i complexa, establir un diàleg a 6 bandes on els més grans preguntaven i responien sobre l’esterilització mentre resolien un trencaclosques i se sorprenien de descobrir gràficament què passa si no controlem la nostra mascota i la deixem parir sempre que vulgui.
Estem contents per molts motius: perquè els organitzadors confien en nosaltres; perquè la mainada surt del taller contenta i els seus pares, també; perquè hem ampliat de 8 a 12 activitats i algunes d’elles han tingut molt bona acceptació; perquè tot apunta que l’any que ve repetirem, i perquè ja tenim noves idees d’ampliació del taller i millorar-lo més. En definitiva, ens trobem com a casa, tant pel que fa amb els companys, amb les famílies i amb ADDA.
Aquest any, gairebé hem augmentat un 50% la quantitat de nens que han fet activitats al taller. Això ens ha satisfet molt, malgrat l’enorme esforç que hem hagut de fer per atendre’ls a tots amb el màxim de qualitat possible que ens han permès les circumstàncies. Hi ha hagut veritable onades intenses de visites, que ens desbordaven. Però durant la resta del taller, a ple rendiment i amb la situació controlada, és quan en gaudíem més: és aleshores quan es pot contactar de tu a tu amb uns quants nens i fer-los arribar el missatge que vols que escoltin. Llavors, quan surt de la seva boca el comentari que et diu que ho han entès i els ha arribat, la satisfacció és indescriptible.
Ja només falta que no ho oblidin mai i que la llavoreta, sobre la identificació, l’esterilització, l’adopció responsable o l’abandonament (hi ha tants temes…) germini, creixi i doni fruit. Si podem, nosaltres hi tornarem per regar-la.
Ester i Jaume

dijous, 1 d’octubre del 2009

27/09 Sembleu gat i gos a Sabadell

3x2, què hi farem!

Tot i haver-m'ho preparat i saber que amb mitja hora no n'hi havia per a tres contes sinó per a dos, us vaig acabar presentant que volia explicar-ne tres. I és que de debò que en tenia moltes, de ganes. Potser per això no me'n vaig estar. També va influir que el raconet era preciós (tot un encert, fer el contes a l'ombra del pi i no al sol de l'escenari), la mainada (predisposats a sentir històries d'animals) i els adults, que us vaig veure molt ben apalancats a l'herba i amb ganes d'escoltar.
Jo, malgrat la terrible contractura a les cervicals vaig poder concentrar-me en la feina i tret d'un parell de fiblades, no me'n vaig ressentir fins havent acabat. Total, que estava molt tranquil i amb moltes ganes de xerrar. I va poder més el desig que la realitat. "Sí, sí sentireu tres contes..." Fins que la realitat va poder més que el desig: "patapam, dos contes i prou que ja no hi ha més temps!"

Doncs, mireu què farem. He fet una proposta a la protectora per fer una contada d'una hora perquè pugueu sentir contes fins a afartar-vos-en. Us prometo que us ho passareu tan bé com durant la contada de la Fira.

Jaume