divendres, 30 d’octubre de 2009

30/10 Riure's del mort a Mira-sol

La gent gran sempre té la paraula

Explicar contes als grans sempre és un repte. Difícil, engrescador i quan surt bé, agraïdíssim. Ho dic pels quatre comentaris que m’han arribat havent acabat, fora de la sala. Perquè la foscor no m’ha permès veure correctament quines reaccions teníeu. Tot i que he vist algun somriure, i d’això es tracta. Poder parlar de la mort sense por ni sentir-se malament.

Espero que aquest cop també, hagi pogut fer-vos volar pel món a través de la paraula -tal com va apuntar en Josep Maria- perquè les vostres cames no ho poden fer. Que us hàgiu sentit identificats en les descripcions dels costums dels nostres avis i que hàgiu gaudit dels panellets, recordeu? Aquests pans votius, símbol de la comunió entre vius i morts.

Gràcies a vosaltres per haver vingut i a l’Íria per haver-me ofert una altra ocasió per explicar-vos a través de llegendes i contes d’on venim.

Bona castanyada,

Jaume