26-01 Beneits a Girona

Estimats beneits de Girona,
Gràcies per estar escoltant tanta estona rondalles de murris i beneits, i d’haver-ho fet participant -bé sigui des de l’escenari o des del seient- que és el més divertit que hi ha. I ha sortit la cosa curiosa: mai no havia tingut un gra de mill negre com el vostre. Què divertit anava ell ensenyant a tothom el ninotet. I sort de la mare, que de tant en tant el consolava i apa, cap a l’escenari! Gràcies gra de mill per ajudar-me a explicar el conte, i a vosaltres també, riera, guineu i rata... i rei, que no sé ben bé qui era més murri de tots vosaltres. M’ho he passat molt bé al costat vostre, sobretot quan déieu coses o les interpretàveu.
També m’ha agradat molt veure dues mares prop la columna de la meva esquerra que gairebé estaven més atentes que les seves filles, i mireu que les nenes ho estaven molt, d’atentes! És un goig adreçar-vos a vosaltres (grans amb cor de nena) aquestes rondalles meravelloses. Gràcies per tota la vostra explícita participació.
També recordo les cares de totes les nenes de la primera fila. Vosaltres pares, des del final no ho heu pogut veure, però ja us dic jo que feien uns ulls! I tenien unes orelles... totes amb l’antena activada. Senzillament genial. Feliciteu-les perquè ho han fet molt bé. N’estic molt i molt content.
Sabeu? És la primera vegada que em trobo que a l’hora de matar el pare Tantarantan no apareixen els seus pares. “Caram, i ara què fas, Jaume?” m’he dit. “Res, mata’l i després ja els ho explicaràs”.
Havent acabat, l’encarregada dels contes m’ha dit que avui hi havia molts nens, però que alguns han marxat deu minuts abans i s’han quedat sense globus i sense llufa. I he pensat que la llufa que m’ha penjat el guàrdia a l’esquena (què pinxo!) us la passo perquè la pugueu copiar: els que se n’han anat abans i els que heu estat fins al final. Per cert, recordeu com acaba el rodolí que diu així?
“El burro porta càrrega i no....” A veure qui m’escriu amb la solució correcta!
Acabo: estic molt content de la vostra participació en els contes, de vosaltres i dels pares, que alguns ja fèieu cara de cansats i heu aguantat fins al final: gràcies a tots per la vostra comprensió.
I ha una cosa que és el que m’ha agradat més de tot: avui una nena amb el seu pare m’ha fet un regal molt bonic, únic, molt creatiu i emotiu. El millor regal que m’he endut de Girona és un petonet a la barba perquè li ha agradat molt els contes. Jo des d’aquí, també t’envio a tu i a tots vosaltres un petoMet ben net!

Met

Per publicar el vostre comentari heu de clicar "comentaris" de sota, escriure el text i enviar-lo. El servidor us demanarà com us voleu presentar, podeu triar anònim. Us hi estaré molt agraït.

19-01 Beneits a Barcelona (1)

Estimats beneits grans,
Ha estat un delit veure-us riure, escoltar amb atenció i participar en el conte. Us hi estic molt agraït, i estic segur que això és bo per als vostres fills haver-ho vist. No puc deixar de donar les gràcies al Carles, que ha fet les fotos, amb la meva càmera (dolentíssima, de debò ho dic; els reis me n’havien de dur una de més bona, però com que no m’he portat prou bé...) i se n’ha sortit molt bé.
Us hauríeu d’haver vist quina fila féieu fent de corona amb les mans i cantant allò de “amb mi es casarà”, estàveu molt divertits, tot un goig. I la gran revelació: la mare del pare Tantarantan m’ha ajudat a fer-li fer caca i s’ha posat... ben posada. Mare, no ho oblidaré mai, un petó, si mai busco algú que no tingui vergonya, t’escriuré, múrria! Des de la primera fila, que hi havia un papa i una mama amb la seva filla, que m'era difícil saber qui dels tres estava més atent! I des del final, hi havia dues persones que no sé on classificar-es. No sé si són dos grans amb cor de nen o dos nens amb cos de gran. S’ho han passat, més bé que jo (bufa, l’he dita grossa, ara). No, no, no, de debò. Vosaltres no els véieu però han participat moltíssim. Imma tinc grabat a la nineta el teu somriure. Gràcies a tots per acabar els refranys, o per cantar, per gesticular, per... no sé, pel que m’heu ofert amb el vostre somriure tots plegats.
Seguiu així.
Recordeu que si voleu una foto del vostre fill només m'heu de fer saber de quin personatge es tracta i us les enviaré per correu electrònic amb molt de gust. No les puc penjat totes, però el Carles n'ha fet de tots els vostres fills.

Gràcies pares i mares!

Un petoMet.

Per publicar el vostre comentari heu de clicar "comentaris" de sota, escriure el text i enviar-lo. Us hi estaré molt agraït. També ho podeu fer pel web.

19-01 Beneits a Barcelona (i 2)

Estimats beneits petits,
M’ha agradat molt explicar-vos aquestes dues rondalles populars catalanes on vosaltres també hi heu estat protagonistes: Hem tingut un admirable gra de mill, que feia l’enfadat (mare, ja li has donat un bon dinar? Potser tot plegat era gana...), i també una riera, noi: a tu t’agrada el teatre? Ho has fet de fàbula, quan has omplert la cuina d’aigua i l’has convertit en una piscina! I també una bona guineu, que ho ha fet francament molt bé, això de caçar gallines, a més de ser astuta i múrria com una guineu, estaves molt al cas, felicitats; i també el ratolí més eixerit i divertit que he vist mai, de debò ho dic. El vostre fill té pintada a la cara la marca de la felicitat, deveu estar orgullosos, enhorabona! I també, el rei (que mai no estava trist). Sabeu una cosa: quan tothom ha marxat he sabut que el rei venia de jugar un partit de futbol i que ha guanyat, per això estava tan content, i no podia treure’s el somriure de la cara.
I a la segona part, amb els dos cigronets (com deus haver patit, mare. Gràcies per venir a salvar-lo), l’accident (espero que no hi hagi hagut fractura de dit... sort en tenim dels gomets, oi?) i del pare Tantarantan, que de poc ha anat la plorera quan s’ha vist tota enguixada! Però se n’ha sortit molt bé.
Tot això a l’escenari, però a les butaques hi havia molta canalla que no ha parat de participar i això s’agraeix molt. Recordo molts ulls i moltes orelles atentes, i també una noieta molt expressiva, sa germaneta i sa mare (peruanes, potser) al costat de la columna, que m’han ajudat molt i molt: a fer-li fer caca al gegant, a menjar monedes d’or i a picar-li el culet al gra de mill, i a... mil coses més. Gràcies guapa. I gràcies a tots per haver participat tant.
Ara us toca a vosaltres fer la feina. Agafeu el full de la llufa i la pinteu ben bonica. Mireu, com que ho heu fet tan bé, us he penjat la foto de la llufa perquè la pugueu copiar. I recordeu allò de “El burro porta càrrega i no se’n sent”.

Apa.Una bona estirada d’orelles.

Met

Per publicar el vostre comentari heu de clicar "comentaris" de sota, escriure el text i enviar-lo. Us hi estaré molt agraït.

29-12 Cordada de contes a Sant Cugat del Vallès

Hola a tothom,

Us vull fer saber que narrar per a vosaltres va ser un veritable goig. Des de dalt es veien mirades atentes i cares que em deien que us ho passàveu bé.

En acabar intercanviar impressions amb alguns de vosaltres va estar molt bé, com ara la sensació que havia tingut el company de la Roser (ho sento, no recordo el nom) perquè havia fet tots els pics. Sí, sí, sí, d’això es tracta, de fer viva una terra i una història; o el petit comentari de la Rosa: "Veus, com era El mariner de Sant Pau! Jo ja la sabia, aquesta!";o com ara la Laia i el Guim, que a ella li va agradar molt El cavall Bernat, i en canvi a ell, El turó de les nou cabres. I és que sempre hi ha gent que me’n diu una de diferent!!!

Des d’aquí, vull agrair-vos a tots la vostra assistència: des de l'institut, des del grup de teatre, des dels amics, des del gòspel i des dels inicis dels temps a l'escola cap allà els anys 90. Ja sabeu que sense vosaltres aquella màgia que es desprèn de les rondalles i de les llegendes no hauria estat possible. Ara només em queda desitjar-vos que la cordada tingui la seva continuïtat i esdevingui realment generacional, tots hi guanyarem.

Gràcies,

Jaume

Per publicar el vostre comentari heu de clicar "comentaris" de sota, escriure el text i enviar-lo. Us hi estaré molt agraït.