Gràcies per estar escoltant tanta estona rondalles de murris i beneits, i d’haver-ho fet participant -bé sigui des de l’escenari o des del seient- que és el més divertit que hi ha. I ha sortit la cosa curiosa: mai no havia tingut un gra de mill negre com el vostre. Què divertit anava ell ensenyant a tothom el ninotet. I sort de la mare, que de tant en tant el consolava i apa, cap a l’escenari! Gràcies gra de mill per ajudar-me a explicar el conte, i a vosaltres també, riera, guineu i rata... i rei, que no sé ben bé qui era més murri de tots vosaltres. M’ho he passat molt bé al costat vostre, sobretot quan déieu coses o les interpretàveu.
També m’ha agradat molt veure dues mares prop la columna de la meva esquerra que gairebé estaven més atentes que les seves filles, i mireu que les nenes ho estaven molt, d’atentes! És un goig adreçar-vos a vosaltres (grans amb cor de nena) aquestes rondalles meravelloses. Gràcies per tota la vostra explícita participació.
També recordo les cares de totes les nenes de la primera fila. Vosaltres pares, des del final no ho heu pogut veure, però ja us dic jo que feien uns ulls! I tenien unes orelles... totes amb l’antena activada. Senzillament genial. Feliciteu-les perquè ho han fet molt bé. N’estic molt i molt content.
Sabeu? És la primera vegada que em trobo que a l’hora de matar el pare Tantarantan no apareixen els seus pares. “Caram, i ara què fas, Jaume?” m’he dit. “Res, mata’l i després ja els ho
explicaràs”.Havent acabat, l’encarregada dels contes m’ha dit que avui hi havia molts nens, però que alguns han marxat deu minuts abans i s’han quedat sense globus i sense llufa. I he pensat que la llufa que m’ha penjat el guàrdia a l’esquena (què pinxo!) us la passo perquè la pugueu copiar: els que se n’han anat abans i els que heu estat fins al final. Per cert, recordeu com acaba el rodolí que diu així?
“El burro porta càrrega i no....” A veure qui m’escriu amb la solució correcta!
Acabo: estic molt content de la vostra participació en els contes, de vosaltres i dels pares, que alguns ja fèieu cara de cansats i heu aguantat fins al final: gràcies a tots per la vostra comprensió.
I ha una cosa que és el que m’ha agradat més de tot: avui una nena amb el seu pare m’ha fet un regal molt bonic, únic, molt creatiu i emotiu. El millor regal que m’he endut de Girona és un petonet a la barba perquè li ha agradat molt els contes. Jo des d’aquí, també t’envio a tu i a tots vosaltres un petoMet ben net!
Met
Per publicar el vostre comentari heu de clicar "comentaris" de sota, escriure el text i enviar-lo. El servidor us demanarà com us voleu presentar, podeu triar anònim. Us hi estaré molt agraït.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada