dijous, 7 d’agost de 2008

06-08 Veterinaris a El Vendrell


Descobrir a poc a poc permet estimar ràpidament

La biblioteca Terra Baixa és màgica: ja és la segona vegada que hi vaig i me la trobo plena d’animals. Aquest cop no eren gats i gossos, sinó molts altres animals del bosc: escorpins, flamencs, guineus, porcs, dracs... I fins i tot un lloro. Sí, un lloro ben real. Petit, cabell curt i focs que al final de la contada ens va sorprendre amb una actuació magistral fent de cargol. Quina delícia, mare! I no va parar de xarrar i contestar, i tot ho sabia, i tot tenia un comentari, i... i... i... i mare, en deus estar molt orgullosa, de debò. I potser també molt cansada...
Així vaig acabar jo, cansat però molt content de veure-us a tots vosaltres escoltant i participant en el conte, tan diferents i variats, com són els animals i com ho és la pell del camaleó, que espero que cuideu un cop l’hàgiu pintat. Heu de pensar que menja mosques i li heu de dibuixar ben a prop perquè la seva llengua hi pugui arribar.
Cansat, content i còmode. Perquè no sabria dir el motiu (suposo que hi té a veure amb la canalla i amb el personal de la biblioteca) però sí sé que m’hi trobo molt a gust. Cada cop que marxo d’El Vendrell me’n duc un molt bon record. Gràcies per tot.
Jaume