23-12 Contes a la presó de Can Brians

Quan nosaltres mateixos ens empresonem 

Ahir vaig tenir molt bona companyia, a Can Brians. Tres narradores que aprecio molt, que es donen a la narració i als narradors. Totes tres diferents, amb el seu tarannà -no podia ser d’una altra manera- em van acompanyar molt i molt bé en la visita als reclusos del DAE.

La sala, gran, gairebé sense mobiliari, hi havia col·locat uns matalassos a mida per un dels racons en forma d’u, amb força coixins, a terra.. Neta, polida i il·luminada. Tot convidava al recolliment, però res era obligat.

I en aquest marc els presos hi van passar una hora llarga, badant amb les històries, algunes més complexes que altres, però totes amb un missatge, explícit a vegades, deduïble en d’altres. En totes van xalar, en les explicades en català, també, tot i que n’hi va haver alguns que captaven més del que semblava, i d’altres captaven menys del que volien.

És una llàstima que no els arribin contes en català, als presos. Negant-los aquest dret, els estigmatitzem, a nosaltres mateixos, narradors, i vés a saber si hi haurà algun pres que pot arribar a pensar que en català no es poden explicar contes.

Negant-nos aquest dret, penso que ens fem molt de mal i no som un bon exemple per a nous narradors. Tenim tanta por, que no cal que ningú ens prohibeixi narrar en català, nosaltres som el nostre millor botxí. I això m'empipa.

 

Jaume

15/11 Beneits a Badia

Quan ser dalt l'escenari significa ser en un altre món

Així és com em vaig sentir buscant beneits a la plaça de l'ajuntament de Badia, acompanyat del Ruben, del seu germà i d'una altra nena. Era tanta la integració en el conte d'aquests nens que no em va afectar tot un seguit de petits detalls que no afavorien el desenvolupament òptim del conte. Veia que ells s'ho passaven tan bé, que jo ho vaig fer també tot seguint-los, i sense oblidar els altres nens que ens miraven, ens ho vam passar d'allò més bé.

La llufa no us la vaig poder oferir perquè hi havia poc temps i ho havia de tallar: encabat va tocar la bateria tota una revel·lació de poc menys de 10 anys que va fer les delícies de pares i mares. Però no és gaire problema perquè algunes llufes fan pudor. Així és que millor les deixem estar.

Em va agradar molt ser conscient d'aquest sentiment dalt amb vosaltres. El desenvoluparé.

Una abraçada,

Jaume

08-11 "Al meu país la pluja sí sap ploure" a Sant Cugat del Vallès

Per Collserola, obriu bé els ulls en rieres i fonts, potser hi veureu una dona d'aigua

Ahir vaig estrenar els contes de l’aigua. I em va agradar molt fer-ho amb la canalla de l’esplai Sarau del Club Muntanyenc Sant Cugat. Sí, perquè de bon començament vaig poder connectar amb molts de vosaltres, us veia amb uns ulls oberts (que només tancàveu quan us esquitxava) i una cara d’interès que em van relaxar molt i malgrat el terrible mal de coll que duia al damunt, vaig poder gaudir de totes les vostres respostes.

No sé els noms però recordo un nen i una nena grans, rossos que responien força a les preguntes, i també a l’altra banda una nena petita, asseguda a la cadira, que aixecava el dit ben amunt i el mantenia l’estona que calgués fins que responia amb un filet de veu, gairebé inaudible. I els que vau descobrir la dona d’aigua al terra, i ho déieu estranyats, i les vostres cares de tensió en veure el dimoni amb la forca o saber que la Maria tenia por perquè se li enduria l’ànima el diable. Els de terra, gairebé tots molt atents, m’estimulàveu amb la vostra atenció (és veritat que n’hi va haver uns quants que superàveu els límits i vaig haver d’aturar els contes un parell de cops, però reconec que us vau saber posar al vostre lloc) la narració. I, especialment, el nen de la pregunta sobre la dona d'aigua... senzillament genial i molt i molt sentida!

I els monitors, espero que us ho hàgiu passat distret, si més no; no eren narracions per a vosaltres i us va tocar ser allà, però em va semblar que va anar bé... Agraeixo les paraules d’un de vosaltres al final tant de suport com el comentari sobre la canalla més gran. I també us agraeixo que parléssiu amb la mainada abans de fer-los passar perquè fessin silenci. Ho vau fer molt bé, de debò: fer-los passar de l’excitació d’un joc de moviment al relax dels contes en menys de 2 minuts és d’admiració.

I tu, Joan, quina més bona em vas explicar amb l’anima que li vaig enganxar a la teva companya i que se’n va anar i tu ja vas veure que allò no anava bé, que podia acabar malament, que en algun moment del conte necessitaria aquella ànima, i que vas descansar quan va tornar... i li vaig poder prendre. I també gràcies per tot el que t’has mogut, i per totes les atencions que has tingut amb mi. Gràcies per tots els gestos que des del Club hi ha hagut, tot s’ha resolt molt i molt bé, espero que n’estigueu satisfets.

Quan al final un dels nens rossos com la llet em va preguntar que jo havia gastat aigua, li vaig ensenyar que no era ni mig got, i li vaig dir a ell i a tots els que ens envoltaven, que si havíeu après que l’aigua de pluja és gràtis i que es pot recollir per beure, cuinar i regar, i si s’ho havien passat bé, em donava per content. I el mig got el recuperaria a la propera pluja. Heu de saber que jo recullo l’aigua que plou i la poso a la cisterna (bé, s’hi posa ella sola).

I acabo, amb una gran alegria: quan estava recollint em va passar pel costat el Valeri i sense gairebé aturar-se em diu “M’ho he passat molt bé”. Quan va retornar de la sala de gimnàstica li vaig contestar que jo també.

Tinc un molt bon record de la canalla de l’esplai.

Jaume

19/27-10 a Menorca

Jas, has acabat!

Sí, ara navego pel nostre mar, damunt de les onades, bressolat dalt del buc, de tornada a ca meua mentre encara tenc fresques moltes de les cares d’ets al·lots i al·lotes, amb uis esbatanats i boca badada.
Durant aquesta setmana he viscut intensament tots es dies. M’enduc dins meu una pila de vivències molts grates: ses set sessions de rondalles per a sa mainada, s’atenció de totes, totes, (na Gemma, na Cisca, na Ximena, na Fàtima i en Xavier, na Mandi, na Marga, na Montse i na Dita) ses bibliotecàries (amb na Marga i na Mandi hi he pogut contactat més i ha estat un gran plaer), i també haver conegut n’Elisa (ara quan et faci un correu, ja sabré a quina cara li envio) en una molt agradable conversa a la Fira de Ferreries, ets racons que he descobert de s’illa fent es safari fotogràfic per a sa contada de llegendes de Menorca, sa gent amb què hi he pogut parlar as llarg de ses meves corredisses, sobretot es mig matí amb en Joan de Son Fideu. I per descomptat, ses dues sessions de llegendes de Catalunya d’Es Castell i de Migjorn i l’intercanvi de comentaris que vam tenir-hi amb sa gent que hi va assistir, hi vaig aprendre molt.

I m’enduc també a casa, un tresor: unes quantes llegendes i cultura popular (he comprat cinc llibres) que treballaré per acabar de muntar una cordada de contes de llegendes de Menorca, i que exportaré per tot Catalunya.

Crec que m’entorn més ple que quan vaig arribar. Tenc la sensació que he après més jo de vosaltres que a l’inrevés. Tot plegat, idò, esper que els qui m’hau vist fent contes us ho hàgiu passat tant de bé com jo.

Sempre duré un bocinet de Menorca dins meu.

Jaume

25-10 Cordada de contes a Migjorn, Menorca

Es vells són savis, ets al·lots són aprenents, ets atres què som?

Avui a la contada m’he endut una grata sorpresa quan el jove de la meva dreta m’ha comentat que Sa pedra de sa paciència la sentia per segona vegada en un mateix dia. Abans li havia explicat la seva àvia!!!! I jo, al final parlant de cordada generacional per tal d’activar-la i que es tanqui la roda de la comunicació. Penseu que totes aquestes llegendes tenen molts i molts anys i ens han arribat fins avui per via oral (fa molt poc que els folkloristes es van dedicar a recollir i escriure). Ja us podeu anar fent a la idea de com m’ha fet de feliç, aquest comentari.
Saps què? Com que estic segur que li comentaràs això que ha passat, crec que a la teva àvia li farà gràcia, explica-li que un boig de Catalunya s’ha dedicat a recollir llegendes de Menorca però que no les escriu sinó que les explica com vostè, àvia. I ja em diràs què et diu. Digues-li també que hi ha el projecte de fer una sessió només amb llegendes de Menorca, acompanyades de projeccions fotogràfiques dels llocs on passen. I per descomptat, hi estarà convidada en un lloc d’honor.
Suposo que us haurà agradat escoltar històries dels llocs de Catalunya que heu anat: Montserrat, la senyora gran del fons, i els Pirineus (des de Sant Maurici a Cap de Creus!, això no ho he fet jo!!!!), el matrimoni que al final m’ha comentat el seu viatge. Espero que hàgiu passat una bona vetllada i què hàgiu pogut posar imatges del viatge a les llegendes que avui escoltàveu.
També he disfrutat veient les diferents cares que posàveu: quieta però progressivament atenta la noia del davant; comunicadors amb gestos i comentaris el senyor de la camisa de vermell, i les dos senyores del costat. Orelles parades i sense badar, la Marga des del davant i en Ramon des del darrere, que a més feia fotos. I el senyor que ha arribat tard, anava tancant els ulls i tombant el cap segons la trama.
Quan dijous vaig acabar la mateixa contada a Es Castell, vaig tenir la certesa que la cordada no es trencava, érem pocs però molt motivats. Ara a Migjorn també la tinc. Dediqueu-hi cinc, deu minuts, (i si us engresqueu més i tot) a explicar-osi les llegendes als vostres fiis o al·lots, i com l’avi de Sa pedra de sa paciència, ell també ho farà amb els seus, quan li toqui.

Des d’aquí vull agrair públicament l’esforç que representa per la Marga que jo hagi pogut venir a Migjorn a portar-vos aquestes llegendes. Tinc clar que sense la seva empenta i implicació no hauria estat possible. Marga, gràcies, i a tu també, Ramon.

Gràcies a tothom,

Jaume

25-10 Beneits a Ferreries, Menorca

Ets al·lots sempre sereu un pou de sorpreses

Fa temps que vaig venir a Ferreries i vam coincidir amb les festes majors. No ens vam perdre el jaleo i el vam disfrutar molt: vam poder seguir-lo en la seva totalitat sempre des de la primera fila sense haver de barallar-se ni córrer per veure-ho. Ens va quedar molt bon record del poble. Ara, després de més d’un any, torno a ser aquí per un motiu que encara m’agrada més que els cavalls: els contes.
Feia fred i vent, el temps havia canviat però m’ho he passat pipa amb vosaltres. A més, les sorpreses han estat curioses i m’he divertit molt: les dues mutacions la de la guineu i la del rei, el noi que ha endevinat l’animal sense que donés cap pista (tinc paraula, i us ensenyaré el barret que he dit que em trauria), els patins del rei, la cursa que han fet en Gra de Mill contra la guineu (Déu meu, si no l’arribo a caçar!) i un munt de detallets que han fet la contada diferent a altres ocasions.
Vull dir al rei que ho has fet molt bé, al·lot, jo de tu, estudiaria per teatre perquè no t’ha costat gens fer el personatge i ho feies molt bé. Pares, atenció que potser teniu un Flotats a casa i no ho sabeu!
Em toca dir que en Pau i companyia anaven una mica per lliure. Suposo que us ho deveu haver passat molt bé fent curses i fent el que fa cada personatge, ja està bé, idó.
Però l’enigma no l’heu resolt vosaltres, eh. Ho ha fet aquella al·lota, que li hauríeu d’haver vist la cara de satisfacció quan ha respost correctament.

Quan tot ha acabat, l’àvia de la primera guineu m’ha dit que ha estat durant tota la rondalla dient-li què passaria. I és que heu de saber que dijous vaig ser a Migjorn explicant rondalles i ell, és clar, hi era. Ha xalat molt avançant la història a l’àvia. Me n’alegro, tot i que ara, per tu, em tocarà treure’m el barret.

Un petó ben fort,

Jaume

25-10 Beneits a Ciutadella, Menorca

En Gra de Mill ha crescut més que en Ciuronet

Mirau al·lots, els primers dies de ser a Menorca, ara en fa 5, vaig descobrir a Alaior que us agradava molt que us expliquin contes. Em meravellava de la bona acollida que he tingut a totes les poblacions i desitjava que totes anessin com la primera.
Idó, això ha passat, i a Ciutadella també. Tenir-vos atents tots 40 i molt pares i mares també mentre us explicava la rondalla d’en Gra de Mill ha estat esgotador però molt gratificant.
L’Albert ho ha fet molt bé, sobretot aquella insistència amb les curses (sembla que li hagis agafat el gustet), com la noia del costat del pare amb cara d’assassí (ho sento pare, m’ha sortit així, pensa que estava explicant un conte innocent per a al·letets i t’he vist a tu, que també participaves i m’hi he fixat i he agafat por i... ho sento), que volia que hi aparegués una bruixa. Realment, teniu moltes coses a dir, la canalla, eh! Com la guineu, la rata i el rei, que les pescàveu totes i que tot s’ha de dir, heu fet molt i molt bé el vostre paper: heu estat una molt bona guineu, molt bona rata, i molt bon rei.
I finalment la guineu, que ja havia decidit allò de beneita, i que ha encertat l’enigma des guàrdia (és realment difícil) et felicito per haver-lo resolt.
He disfrutat molt, heu participat molt sense que jo hagués d’insistir-hi gaire i això ha fet rutllar bé la sessió. Martí, encabat del vermut de la plaça amb els pares, pinta la llufa ben divertida i pensa algú a qui li pugui fer gràcia i penja-li. Per cert, m’agradaria que algú em pogués dir perquè celebreu això de penjar llufes l’1 d’abril. Curiositat que tenc.

Una besada, i quan vagi a Manresa, diré que per aquí hi ha un bocinet de la ciutat.

Jaume