dissabte, 19 de juliol de 2008

18-07 Castells a Sant Cugat del Vallès

...
Per un moment vaig veure el comte passejant entre nosaltres
...
És el segon cop que viatjo al passat a través de les parets dels nostres castells. I quan el viatge es fa amb bona companyia es gaudeix doblement. Ahir va ser així. Em va semblar que vivíeu (alguns intensament) la narració, que ens havíem traslladat més de 1000 anys enrere no només amb les llegendes sinó amb les explicacions prèvies, en la història. Jo també ho vaig viure així. Estic content d’haver acceptat l’oferiment que em va fer la Roser d’actuar a les Nits a la fresca, que en principi havia desviat a companys narradors. Per a mi ha estat la prova que m’ha demostrat que les llegendes catalanes tenen prou elements i contundència i que no cal anar-ne a buscar gaire lluny per xalar-ne. I n’hi ha tantes encara per divulgar! I totes parlen del nostre passat.Sí, hi tornaré amb la segona part parlant
d’una època millor encara: l’esplendor de la corona catalano-aragonesa, de Jaume I, de Llull, dels almogàvers, de Tirant lo Blanc, de Ramon Muntaner, de quan els peixos del mar mediterrani hi duien pintat al llom les quatre barres... i dels segadors i dels remences fins al 1714. 
Hi tornaré perquè la vostra atenció m’ha animat a tirar endavant aquesta idea, perquè hi he vist interès en els passatges històrics.
Aconseguir tot això i apropar a la gent una part de la nostra història i mirar de difondre-la de manera amena era un dels meus reptes en l’espectacle. Haver-ho aconseguit sense avorrir-vos (excessivament) és un gran plaer.
Jo també vaig viure la nostra història intensament, a voltes i tot emotivament. Ara només ens cal fer dues feines: jo introduiré retocs per millorar-ne la presentació; vosaltres així que pugueu i visiteu alguns dels indrets llegendaris de la contada, no desaprofiteu l’ocasió per explicar-ne la llegenda a la vostra canalla, amb les vostres paraules, i no us preocupeu que ells ja hi posaran la imaginació.
Per cert, felicito al senyor que va descobrir l'enigma.
Gràcies,

Jaume

dijous, 17 de juliol de 2008

09-07 Presó de Can Brians

Les aparences enganyen

Si em preguntessin quan ha estat el moment en què m’ho he passat més bé explicant contes per a adults, segurament que respondria amb les preses de Can Brians. A voltes un explica per a un públic més o menys receptiu, d’altres per a predisposats però el lloc és un infern o d’altres un es troba amb gent molt distant.
Però poques vegades un es troba amb persones tant entregades, tan sensibles als estímuls. L’espai ajudava: dins de la presó hi havia un petit oasi, còmode, càlid, sense luxe però pràctic. Amb tot el mèrit va ser de les vint recluses, que són les que hi van posar les ganes d’escoltar i d’intervenir-hi. I la rondalla popular era ben simple, únicament explicava una trama molt senzilla a través d'un joc de cartes, però va ser fabulós viure tots els comentaris que la van acompanyar.
Jo, no puc fer res més que tornar-hi així que pugui. Em va saber a poc.

17-07 Beneits a Horta (Barcelona)

Els contes no només són per a la canalla

Realment, no hi ha dues contades iguals. La d'avui ha estat engrescadora pel repte que significava: hi havia canalla molt petita i que asseguda al costat o a la falda de la mare la feina hauria estat meva de fer-vos participar al meu costat en el conte. Així és que us he fet participar asseguts.
I ho heu fet molt bé. I les mares heu estat una delícia. He disfrutat molt veient les vostres cara (com m'ha dit la Rosa de la biblioteca havent acabat, "és que n'hi havien que ni tancaven els ulls") i sobretot la vostra participació. Recordo un pare (quina sort tenir-te, només n'hi havia dos), que m'ha ofert les seves ulleres (gràcies però no les he agafades, que si te les trenco...) que feia goig de veure les cares d'atenció que hi posava.
I per acabar us he de dir que a Horta hi ha un gran cigronet, el Víctor, que ha fet una cosa molt difícil: aprendre's ràpidament la cantarella del cigronet que explica com puja a la teulada.
Una abraçada petita petita com un gra de mill,
Jaume

dijous, 3 de juliol de 2008

02-07 Gat i gos al Vendrell


Us imagineu un castell fet de persones i mascotes?

Quan ahir vaig anar a la biblioteca Terra Baixa me'n va passar una de ben extranya: enlloc de llibres hi havia animals. Molts animals, sobretot gossos i gats. S'havien colat per tot arreu: pels llibres, revistes, cd's, fotos als murals, i pels passadissos i també -que és on en vaig veure molts- al pati interior del centre.
Ben bé hi havia entre gossos i gats, 25 ben bons. En Foc, la Mixa, el Mixu, l'Anna, la Lluna, l'Yna, el Roky, la Linda, són alguns dels que m'enrecordo. Ei, però no hi va haver ni una baralla, ni una esgarrapada ni mossegada. No us ho penseu! Si no que s'ho estaven passant d'allò més bé: va completar 4 trencaclosques (alguns ben difícils), van fer-se una careta, van escoltar una rondalla catalana d'en Joan Amades que explica perquè els gats es mengen els ratolins i al final es van endur unes enganxines i uns papers (alguns un póster) que parlen de no abandonar els gossos ni els gats.
Pares i mares, m'ho vaig passar molt i molt bé amb els vostres fills. Espero que si mai tenen una mascota se l'estimin molt i molt sempre, fins al final.
Per cert, durant el 10, 11 i 12 d'octubre hi ha el IV saló d'AnimalADDA a Barcelona, una fira dedicada als animals abandonats. Hi haurà moltes paradetes i activitats per fer, que segur que us agradaran. El millor, la passarel·la i les demostracions.

Un petó llepat de gos,
Jaume