dimarts, 28 d’octubre de 2008

19/27-10 a Menorca

Jas, has acabat!

Sí, ara navego pel nostre mar, damunt de les onades, bressolat dalt del buc, de tornada a ca meua mentre encara tenc fresques moltes de les cares d’ets al·lots i al·lotes, amb uis esbatanats i boca badada.
Durant aquesta setmana he viscut intensament tots es dies. M’enduc dins meu una pila de vivències molts grates: ses set sessions de rondalles per a sa mainada, s’atenció de totes, totes, (na Gemma, na Cisca, na Ximena, na Fàtima i en Xavier, na Mandi, na Marga, na Montse i na Dita) ses bibliotecàries (amb na Marga i na Mandi hi he pogut contactat més i ha estat un gran plaer), i també haver conegut n’Elisa (ara quan et faci un correu, ja sabré a quina cara li envio) en una molt agradable conversa a la Fira de Ferreries, ets racons que he descobert de s’illa fent es safari fotogràfic per a sa contada de llegendes de Menorca, sa gent amb què hi he pogut parlar as llarg de ses meves corredisses, sobretot es mig matí amb en Joan de Son Fideu. I per descomptat, ses dues sessions de llegendes de Catalunya d’Es Castell i de Migjorn i l’intercanvi de comentaris que vam tenir-hi amb sa gent que hi va assistir, hi vaig aprendre molt.

I m’enduc també a casa, un tresor: unes quantes llegendes i cultura popular (he comprat cinc llibres) que treballaré per acabar de muntar una cordada de contes de llegendes de Menorca, i que exportaré per tot Catalunya.

Crec que m’entorn més ple que quan vaig arribar. Tenc la sensació que he après més jo de vosaltres que a l’inrevés. Tot plegat, idò, esper que els qui m’hau vist fent contes us ho hàgiu passat tant de bé com jo.

Sempre duré un bocinet de Menorca dins meu.

Jaume

25-10 Cordada de contes a Migjorn, Menorca

Es vells són savis, ets al·lots són aprenents, ets atres què som?

Avui a la contada m’he endut una grata sorpresa quan el jove de la meva dreta m’ha comentat que Sa pedra de sa paciència la sentia per segona vegada en un mateix dia. Abans li havia explicat la seva àvia!!!! I jo, al final parlant de cordada generacional per tal d’activar-la i que es tanqui la roda de la comunicació. Penseu que totes aquestes llegendes tenen molts i molts anys i ens han arribat fins avui per via oral (fa molt poc que els folkloristes es van dedicar a recollir i escriure). Ja us podeu anar fent a la idea de com m’ha fet de feliç, aquest comentari.
Saps què? Com que estic segur que li comentaràs això que ha passat, crec que a la teva àvia li farà gràcia, explica-li que un boig de Catalunya s’ha dedicat a recollir llegendes de Menorca però que no les escriu sinó que les explica com vostè, àvia. I ja em diràs què et diu. Digues-li també que hi ha el projecte de fer una sessió només amb llegendes de Menorca, acompanyades de projeccions fotogràfiques dels llocs on passen. I per descomptat, hi estarà convidada en un lloc d’honor.
Suposo que us haurà agradat escoltar històries dels llocs de Catalunya que heu anat: Montserrat, la senyora gran del fons, i els Pirineus (des de Sant Maurici a Cap de Creus!, això no ho he fet jo!!!!), el matrimoni que al final m’ha comentat el seu viatge. Espero que hàgiu passat una bona vetllada i què hàgiu pogut posar imatges del viatge a les llegendes que avui escoltàveu.
També he disfrutat veient les diferents cares que posàveu: quieta però progressivament atenta la noia del davant; comunicadors amb gestos i comentaris el senyor de la camisa de vermell, i les dos senyores del costat. Orelles parades i sense badar, la Marga des del davant i en Ramon des del darrere, que a més feia fotos. I el senyor que ha arribat tard, anava tancant els ulls i tombant el cap segons la trama.
Quan dijous vaig acabar la mateixa contada a Es Castell, vaig tenir la certesa que la cordada no es trencava, érem pocs però molt motivats. Ara a Migjorn també la tinc. Dediqueu-hi cinc, deu minuts, (i si us engresqueu més i tot) a explicar-osi les llegendes als vostres fiis o al·lots, i com l’avi de Sa pedra de sa paciència, ell també ho farà amb els seus, quan li toqui.

Des d’aquí vull agrair públicament l’esforç que representa per la Marga que jo hagi pogut venir a Migjorn a portar-vos aquestes llegendes. Tinc clar que sense la seva empenta i implicació no hauria estat possible. Marga, gràcies, i a tu també, Ramon.

Gràcies a tothom,

Jaume

25-10 Beneits a Ferreries, Menorca

Ets al·lots sempre sereu un pou de sorpreses

Fa temps que vaig venir a Ferreries i vam coincidir amb les festes majors. No ens vam perdre el jaleo i el vam disfrutar molt: vam poder seguir-lo en la seva totalitat sempre des de la primera fila sense haver de barallar-se ni córrer per veure-ho. Ens va quedar molt bon record del poble. Ara, després de més d’un any, torno a ser aquí per un motiu que encara m’agrada més que els cavalls: els contes.
Feia fred i vent, el temps havia canviat però m’ho he passat pipa amb vosaltres. A més, les sorpreses han estat curioses i m’he divertit molt: les dues mutacions la de la guineu i la del rei, el noi que ha endevinat l’animal sense que donés cap pista (tinc paraula, i us ensenyaré el barret que he dit que em trauria), els patins del rei, la cursa que han fet en Gra de Mill contra la guineu (Déu meu, si no l’arribo a caçar!) i un munt de detallets que han fet la contada diferent a altres ocasions.
Vull dir al rei que ho has fet molt bé, al·lot, jo de tu, estudiaria per teatre perquè no t’ha costat gens fer el personatge i ho feies molt bé. Pares, atenció que potser teniu un Flotats a casa i no ho sabeu!
Em toca dir que en Pau i companyia anaven una mica per lliure. Suposo que us ho deveu haver passat molt bé fent curses i fent el que fa cada personatge, ja està bé, idó.
Però l’enigma no l’heu resolt vosaltres, eh. Ho ha fet aquella al·lota, que li hauríeu d’haver vist la cara de satisfacció quan ha respost correctament.

Quan tot ha acabat, l’àvia de la primera guineu m’ha dit que ha estat durant tota la rondalla dient-li què passaria. I és que heu de saber que dijous vaig ser a Migjorn explicant rondalles i ell, és clar, hi era. Ha xalat molt avançant la història a l’àvia. Me n’alegro, tot i que ara, per tu, em tocarà treure’m el barret.

Un petó ben fort,

Jaume

25-10 Beneits a Ciutadella, Menorca

En Gra de Mill ha crescut més que en Ciuronet

Mirau al·lots, els primers dies de ser a Menorca, ara en fa 5, vaig descobrir a Alaior que us agradava molt que us expliquin contes. Em meravellava de la bona acollida que he tingut a totes les poblacions i desitjava que totes anessin com la primera.
Idó, això ha passat, i a Ciutadella també. Tenir-vos atents tots 40 i molt pares i mares també mentre us explicava la rondalla d’en Gra de Mill ha estat esgotador però molt gratificant.
L’Albert ho ha fet molt bé, sobretot aquella insistència amb les curses (sembla que li hagis agafat el gustet), com la noia del costat del pare amb cara d’assassí (ho sento pare, m’ha sortit així, pensa que estava explicant un conte innocent per a al·letets i t’he vist a tu, que també participaves i m’hi he fixat i he agafat por i... ho sento), que volia que hi aparegués una bruixa. Realment, teniu moltes coses a dir, la canalla, eh! Com la guineu, la rata i el rei, que les pescàveu totes i que tot s’ha de dir, heu fet molt i molt bé el vostre paper: heu estat una molt bona guineu, molt bona rata, i molt bon rei.
I finalment la guineu, que ja havia decidit allò de beneita, i que ha encertat l’enigma des guàrdia (és realment difícil) et felicito per haver-lo resolt.
He disfrutat molt, heu participat molt sense que jo hagués d’insistir-hi gaire i això ha fet rutllar bé la sessió. Martí, encabat del vermut de la plaça amb els pares, pinta la llufa ben divertida i pensa algú a qui li pugui fer gràcia i penja-li. Per cert, m’agradaria que algú em pogués dir perquè celebreu això de penjar llufes l’1 d’abril. Curiositat que tenc.

Una besada, i quan vagi a Manresa, diré que per aquí hi ha un bocinet de la ciutat.

Jaume

divendres, 24 d’octubre de 2008

23-10 Cordada de llegendes a Es Castell, Menorca

Aquí segur que hi haurà cordada generacional

Tot i que no se sap mai com reaccionarà la gent, ahir es van fer llegendes per a adults a la biblioteca d’Es Castell. Es podia haver omplert o no. Ahir érem un grup molt petit (voleu saber quanta de gent va venir?) però això no va ser motiu per deixar-ho estar. El viatge va ser magnífic, i parlo de mi. M’ho vaig passar d’allò més bé perquè sempre dic que m’estimo més 3 que escoltin que 33 que vagin a la seva.
Vam anar “caminant” per diferents muntanyes de Catalunya alternades amb llegendes de Menorca, ara Es pou d’es catiu, ara en Xoroi, ara Sa pedre de sa paciència... Però el millor va ser tot el munt de comentaris que van poder fer l’Antònia, en Paco (que parlava menys però escoltava amb uns ulls i un posat de mostela, quan alguna cosa li interessava especialment, tancava les celles, aguditzava la vista i s’inclinava endavant) i la Cisca, la bibliotecària. Tots comentaven el missatge de les llegendes, o si els havia agradat, o si recordaven la llegenda tal de Menorca.
I m’explicaven (hi havia moments que semblava que eren elles les que contaven llegendes) que la seva àvia, o que els seus nets... Una hora i un poc més vam estar així, com en cercle, com es feia abans (llàstima que no fos improvitzat) quan no hi havia televisor, al voltant de la llar de foc, o de la taula o en un racó, o asseguts al banc de l’eixida, o al llit... hi ha tants llocs i moments per explicar les nostres llegendes a la canalla!
Ahir, quan vam acabar amb Sa núvia d'Algendar, vaig tenir la certesa que la gran roda del boca-orella de les llegendes, en tres persones no s’havia trencat. Com us vaig dir ahir, Cisca, Antònia i Paco, m’enduré un record molt agradable de Menorca, i vosaltres en formareu part.

Gràciis

Jaume

23-10 Beneits a Es Mercadal, Menorca

Pocs, però molt ben avinguts

Les paraules de na Mandi sonaven a premonició. De fet, ella ja havia preparat la sala amb més cadires grans que petites. I efectivament, a la sala hi van venir una desena de fiis. Amb tants pocs, és difícil fer participar la canalla com he estat fent a Alaior, a Es Castell...i fetes les primeres indagacions de seguida vaig veure l’impediment. Però això no vol dir que tot anés malament, al contrari.
Per allà la sala hi havia un al·lot, molt murri i tot ell fresc, que es va permetre el luxe de llegir contes mentre escoltava (tot i que li va costar, va acabar tancant-lo) i a sobre va participar des de la cadira responent a totes les preguntes i fent intervencions. Em va deixar sorprès i admirat. I al darrera seu hi havia un rei. Sí, heu llegit bé. Un rei amb corona, assegut al tro i amb els peus per davant, però tan llest que gairebé les encertava totes, les preguntes. I expressava amb la cara i el posat la seva atenció i diversió. A l’altra banda, hi havia una colleta d’al·lots i al·lotes que gairebé no van dir res, però reaccionaven i reien dels comentaris. Se’ls veia que s’ho passaven bé.

Al darrere hi havia els pares i mares i unes professores que estaven fent un curs, que incloïa la sessió. Em va semblar que al principi costava de connectar, però a mida que avançava la narració anava veient ulls d’atenció i posats atents. Per no dir que n’hi havia que apuntaven anotacions. Malgrat que us vaig explicar rondalles per als més menuts, i que no us les vaig poder presentar amb la participació amb què estan pensades, em va quedar una bona impressió de com us ho havíeu passat. Espero que us hagi aprofitat la contada i vull que sapigueu, mestres, que si creieu que us puc ajudar un pic més, ho faré encantat.

Quan ara a baix, al rebedor i enfilava el carrer, hi havia al silló dos al·lots dels que no van dir gaire cosa durant la contada, que ens vam acomiadar i em van agrair que hagués vingut a explicar-los els contes. Jo també els vull agrair des d’aquí, que hagin vingut.

Una besada,

Jaume

23-10 Beneits a Migjorn, Menorca

En el cor d'Albranca, rondalles d'aquell temps

Fiets i fietes de Migjorn, us he de dir que en vaig quedar més que satisfet amb la vostra actitud. Sempre he explicat contes per a mainada en grups petits de fins a 40 al·lots. Però aquest cop éreu gairebé 80 (sort, idó, que no havien vingut els de P-3) i la dinàmica, ben cert, és diferent. Per a mi era tot un repte, volia fer-vos participar sense que la narració es trenqués. Per ser la primera vegada, n’estic molt content de la sessió.

Si penso en alguns moments, us veig amb uns uis oberts com a taronges, alguns intervenint sense torn (pocs, va bé) altres callats no perdent detall, fins i tot alguns amb sa boca oberta. És un privilegi haver-vos vist mimant allò de “quan el rei morirà”, o manant al gegant que faci una caca gran, o fent-la en posició ajupida. O sentir com rèieu o cridàveu a cada rodolí o quan hi introduïa un gag a la rondalla.

M’ha agradat molt compartir aquesta experiència amb la fieta que va fer de rei i es va posar a plorar, pobreta, és veritat, té tota sa raó, és impactant ser per un moment el protagonista i que t’estiguin mirant 150 uis. Encabat em va tranquil·litzar veure que reis a la falda de la professora.

Quan vam acabar, l’Àlvaro (i un amic seu) em van fer un regal molt bonic: mentre tothom sortia de la biblioteca, se’m va apropar i em va dir molt dolçament que li havia agradat molt. “i a mi també” hi va afegir l’altre. Era clar que us havia agradat, es nota perquè la canalla sou molt clars i no amagueu si us agrada o no una cosa; el que valoro és que l’Àlvaro ha vingut tot sol a dir-m’ho, sense la companyia de cap gran.

El seu gest el prenc com a mostra de com us ho vau passar. I recordeu, les bromes són per riure qui les fa i qui les rep.

Una besada,

Jaume

dimecres, 22 d’octubre de 2008

22-10 Beneits a Sant Lluís, Menorca

Quan vosaltres també sou els qui narreu

Les rondalles dels beneits comencen a funcionar soles. Sí, sí ja heu llegit bé. A Sant Lluís, amb tots ets al·lots i al·lotes i ses mares he vist clar que cada cop hi participeu més, aquí a Menorca, que hi col·laboreu en la narració i que jo us deixo fer. No sé on acabarà tot això però m'agrada com surt perquè veig que us ho passeu bé, i les mares ho corroboren. Beneits de Sant Lluís, estic sorprès del que heu arribat a fer, algunes de vosaltres us hi heu lluït molt i força pics.

M'ha encantat veure com el pare Tantarantan (a veure qui ho pot repetir!) xerrava amb en Cigronet, que li prohibia prendre cireres. Clàudia t'has lluït molts cops, supòs que ta mare deu estar molt orgullosa d'una nina tan polida com tu. I quan tu i la Gisela (crec) heu sentenciat sense cap dubte que el vostre personatge era un beneit i un murri. He vist que has gaudit molt i tinc la impressió que tu ho saps, que n'ets conscient, oi? Ja has pintat els ulls a en Cigronet? Recorda que pot tenir por i que l'has de tenir en una capseta.

Ha estat molt gratificant per a mi, veure com més de la meitat de vosaltres us preparàveu mig drets per ajudar a fer caca al gegant. I com rèieu!! I també com mimàveu la cantarella d'En Gra de Mill que deia allò del rei i la reina que es casaran. I tantes coses... que les vull resumir en una, que algunes mares no ho podíeu veure perquè teníeu la mainada d'esquena. Quan veig les cares -amb aquells ulls que ho estan absorvint tot- dels vostres fiis, em sento molt afortunat de veure-ho.

Sabeu, avui he après algunes paraules menorquines: rompre enlloc de trencar; cercar enlloc de buscar, que les afegiré a les que ja tinc: pic, al·lot i al·lota, nin i nina i una que m'acabo d'adonar que no la dic i ho faré a la propera ocasió a Migjorn i Es Mercadal, dir "jo m'adon" enlloc de "jo m'adono".

Beneits de Sant Lluís, pintau bé la llufa, ben divertida, i a fer bromes de per riure. No per enfadar-se.

Una besada molt múrria des de Valldoreix (he, he, he, mare),

Jaume

21-10 Beneits a Es Castell, Menorca

Tenia moltes ganes de fer-vos-ho passar divertit


Això comença a anar molt bé. S’ha repetit a Es Castell el que va passar ahir a Alaior. La sala, plena d’al·lots i al·lotes, preparats per participar... Ha estat un gran goig poder compartir la rondalla d’en Gra de Mill amb vosaltres, perquè heu de saber que participeu tant que mig mig la feu vosaltres amb les vostres gestos, les respostes, i les interpretacions, i que ja veig que no l’explico jo sol (dos o tres cops, unes al·lotes molt múrries s’han avançat a l’argument). El temps anava passant i és per això que no he pogut explicar-vos la rondalla d’en Ciuronet. Però no passau ànsia, és millor això que no que ho haguéssim allargat i marxéssiu cansats de tanta estona de contes. Me n’he anat molt content d’Es Castell, com ahir ho vaig fer d’Alaior, perquè he vist que us ho passàveu molt bé. Si em tornen a avisar perquè vingui un altre pic, us podré explicar la rondalla que falta i unes quantes més d’animals. Apa.

Si no canvia la dinàmica, veig a venir que m’espera una setmana de por!!!!! Ja tinc ganes de veure més beneits (bàmbols, en dieu aquí?) per Sant Lluís, per Ferreries, per Es Mercadal i Ciutadella i Migjorn. Veig que us agraden els contes i que no desaprofiteu l’ocasió. I tu, Gra de Mill ho has fet molt bé, podries dedicart’hi.. I tu, rei, al final has pogut sortir a fer un personatge, eh!!! I l’has interpretat molt bé, llàstima que hagis marxat abans d’hora, que t’has quedat sense llufa.
Per cert, pinteu-la bé, la llufa, que quedi ben polida.

Cisca, gràcies per haver-me ajudat en tot el que la feina t’ha permès. Sola i encarregar-te de tantes coses i no deixar res a fer és una bona feinada. Ens veurem dijous amb les llegendes de Catalunya i Menorca.

Una gran besada des de Ciutadella,

Jaume

20-10 Beneits a Alaior, Menorca

Sempre duré un bocí d'Alaior al meu cor

La veritat és que no sé ben bé per on començar. Al·lots i al·lotes d’Alaior heu posat el llistó molt alt. He acabat la contada més que satisfet. No m’esperava una participació tan gran. Tots, la majoria absoluta, i les mares des del fons, gesticulant, amb uns somriures d’orella a orella i reaccionant als comentaris, m’heu deixat més que sorprès amb la gran capacitat que teníeu per aprendre ràpidament les tornades que cantava en Gra de mill i en Cigronet. Ha estat un plaer molt gran veure com reaccionàveu a la primera que us deia que s’havia de fer o dir alguna cosa, per no dir tots aquells que mimàveu els gestos, abans i tot que jo us ho digués.

Sabeu? A més a més de tot això, heu estat capaços de resoldre els mil i un enigmes que us anava demanant, i això (com l’al·lota que tocava la coa de la rata) no ho havia fet tant en una contada. Ara que no heu pogut amb l’últim enigma, he, he, he, que deia qui m’havia enganxat la llufa a l’esquena! Però això no és res. Segur que, espavilats com sou un altre pic no se us escaparà res.
He disfutat molt amb l’Alba, el Gra de mill; la riera, la guineu i la rata. Tots molt espavilats; i el rei, noi... quines ganes de participar que tenies!

Podeu estar segurs que aquesta contada no l’oblidaré mai, perquè m’ho he passat tan bé, que no em faria res repetir. I quan la Nawual m’ha preguntat si tornaria i li he dit que no depèn de mi m’he posat molt trist, li he explicat que he d’anar a d’altres pobles de Menorca i li he fet un petó. Nawual, m’ha agradat molt com parles de bé el català i també dues coses més: com t’has divertit escoltant les rondalles i pintant la llufa, i la il·lusió que t’ha fet el cigronet amic.

Vull agrair també l’atenció de la Gemma, la bibliotecària, que amb el seu quefer m’ha fet sentir com a casa, he gaudit molt explicant-te tot el que t’he dit i t’agraeixo molt totes les teves atencions. I per últim un toc de sort: aquest matí buscant sa pedra de sa paciència pel camí d’en Kane, he preguntat a la Cèlia i a la Magdalena de ca l’Antonio de l’alzina, que passaven per allà, i m’han adreçat a n’Arcadi Gomila però no he entès el número del carrer. I la sort ha volgut que el trobés a la tarda al primer portal que hi he picat. Quina sorpresa, saber tot el que fa vostè en l’òrbita cultural. És admirable. Estic molt content d’haver-lo conegut.

Sabeu què, beneits d’Alaior? Aquesta contada dura 45-50 minuts, a vegades s’ha allargat fins a una hora perquè la canalla s’ho estava passant bé. Però aquest cop hem superat qualsevol rècord: una hora i un quart, és a dir: mitja hora més. Ja estic veient que a Alaior l’únic beneit que hi ha sóc jo. I me n’he entornat, molt feliç.

Una besada ben múrria,

Jaume

dilluns, 13 d’octubre de 2008

10/11/12-10 Animaladda a Barcelona

Un gran èxit per als millors amics de l'home: els gossos i els gats!

Al llarg de tres dies sencers l'annex del Palau Sant Jordi -on es va celebrar la IV Fira de l'animal abandonat, l'Animaladda- es va omplir de gossos i gats, i de famílies. Durant molts moments vaig tenir la sensació que l'home havia aconseguit civilitzar i millorar la relació amb els animals. Veure durant tot el dissabte i tot el diumenge rius de gent omplint els passadissos, els estands, tocant tots els gossos i gats que hi havia per tocar, agafant-los... en definitiva estimant-se'ls em va tranquil·litzar amb mi mateix.
La millor notícia per a mi no seria els milers de persones que van visitar el saló sinó les prop de 200 adopcions que es van registrar. Crec que n'hi hauria per estar molt satisfet si no fos pels amics que no van tenir la sort de ser a la fira i que encara esperen una família en els refugis i protectores. Amb tot, aplaudeixo tots els qui han fet possible (des de l'organització, ADDA, fins als voluntaris i els treballadors) oferir-los una altra oportunitat . Hi ha, però, una notícia més bona que la de les adopcions fetes a la fira: m'agradaria que un dia, un diari publiqués la notícia que de totes les adopcions que s'hi han fet, cap d'elles hagués fallat, que cap d'elles era una adopció impulsiva, fruit d'aquell caliu que desprenen els ulls dels gossos i gats i que toca la fibra humana, i que s'hi accedeix perquè el nostre fill ens demana repetidament i com embruixat un animal.
L'Ester i jo, des del taller educatiu infantil i a través de diverses activitats (fer-se una xapa, una careta, un puzzle gegant, escoltar faules d'animals o contes de gossos i de gats, maquillar-se i pintar, i escriure un missatge d'esperança) plantàvem amb tota la nostra ànima una llavoreta que posàvem amb la major delicadesa possible en el cor dels més de 200 nens que hi van passar, amb el desig que algun dia, la llavoreta germini i es tradueixi en bons hàbits, en un respecte i una gran estima pels nostres millors amics. En molts d'ells, la llavoreta va començar a arrelar, i si no, llegiu:
Jaume