dissabte, 9 de febrer del 2008

9-02 Beneits a Sabadell

Estimats beneits de Sabadell,
Gràcies per haver vingut avui també –he vist que alguns de vosaltres no és la primera vegada que aneu a l’àmbit cultural, els vostres fills sabien perfectament què havien de fer amb les cadiretes- i haver participat cridant i gesticulant.
Vull agrair a la riera, abans de res, la teva participació a l’escenari i des del teu lloc responent a tots els enigmes (t’agraden els contes, oi?) m’alegro molt que hàgim compartit les rondalles d’avui. Ah, una curiositat: que ja te’l sabies, el conte del cigronet?
Gràcies rateta (escombres l’escaleta?) per haver rosegat d’aquella manera tan divertida el sac, mare, feia goig veure com movia les dentetes. I tu, rei, que has fet molt bones cares sobre el teu personatge. I la guineu, que una mica més i em poses en un compromís: què m’hauria d’haver inventat jo aleshores per canviar el conte i enlloc de ser tu qui anaves a la panxa del gra de mill, ser ell que anava a la teva!!!!! Sort que t’ha guanyat pels pèls!
I avui he tingut un cigronet molt i molt espavilat i murri, que se’ls sabia gairebé tots, els rodolins (i n’hi havia de difícils) i un pare Tantarantan que ho ha fet francament molt i molt bé: caminar i no sentir allò de la caca gran, passejar i buscar en cigronet, fer la caca, caure de la pila ben empilada... A tu t’agrada el teatre, oi? Mare, si de més gran la nena demana per fer teatre, jo m’ho rumiaria. Felicitats, en deus estar orgullosa, d’ella. Ep, i si un dia necessito una actriu per als contes, mare, et trucaré i demanaré per la teva filla. Ho apunto!
Sabeu? En gra de mill, que semblava que no hi fos, en acabar sa mare m’ha explicat que ho captava tot i que li ha agradat molt el conte. Tant, que ha vingut a fer-me un regal: m’ha fet un petó, i això beneitons de la casa, és el millor regal que podeu fer als altres beneitons grans.
Mireu, us penjo la llufa per si la voleu copiar. Si no, la inventeu. Això sí, que quedi ben divertida. Recordeu que a les bromes tothom tothom ha de poder riure, fins i tot a qui se li fa la broma. I quan li hàgiu penjat a algú, crideu allò de: “El burro porta...” a veure qui me l'envia acabat com us ho he ensenyat!
Pare, mares, un consell: vigileu que mai un guàrdia us piqui a l’esquena, ja veieu què passa.
Un petoMet a tots,

Met

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Enhorabona per la nova feina i pel bloc, Jaume. Deixar enrere les aules de secundària per fer de contacontes és com fer l'itinerari del Dant en companyia de Virgili, que començaren l'excursió a l'infern i l'acabaren al cel.
Una abraçada.
Joan Calsapeu

Anònim ha dit...

Hola nen: ja t'hem trobat i t'hem "fitxat" en el nostre bloc.

Som l'Imma, la Irene, l'Aitana i en Joan. Saps on vivim, el nostre telèfon, i ara també ens pots trobar al El Tetrabloc v. 1.1.

L'Imma va quedar enganxada amb la descripció de Cicatrius i ara ens hem mirat junts el teu bloc: felicitats, Jaume, el futur no pinta malament per a aquest contacontes amic!

Fins aviat

Jaume Viladric ha dit...

Gràcies "4 gats de mala pell",
celebro que us hagi agradat el blog de Cicatrius, la cantant, la Luz Marina i jo n'estem molt. Hi creiem fermament, i tenim la intenció d'explotar-lo per tot Catalunya. Ja veurem com va.

Per cert, heu vist el comentari del Calsapeu? Vaig riure molt, però la imatge del viatge de l'infern al cel és ben certa, i això ho sap molt bé la gent que ha fet o fa classes.
Ara mateix visito el vostre blog.

Ah, si voleu fer comentaris sobre Cicatrius, feu-los a l'altre blog. Aquest és per a la resta d'espectacles (canalla i adults) que tinc.

Gràcies, guapos i a veure si ens veiem.

Jaume